Pensava que no era possible reviure la màgia dels somriures dels que tots hem gaudit quan hem sigut xiquetes/s.
I m’he trobat amb una sorpresa molt agradable
durant les tres setmanes que portem de pràctiques, he pogut viure en primera
persona somriures amb la mateixa màgia, intensitat, tendresa, innocència que
quan era petita, he recuperat la màgia.
M’he n'he pogut adonar de les injustícies de
la vida, he observat com aquestes desapareixen amb un simple somriure, he participat
en el llarg viatge de persones que espere que lluiten per un món més just. I açò
m’ha aportat esperança ; una altra realitat és possible si treballem per l’educació,
és possible regalar esperança, aprendre a dibuixar somriures que marquen un
camí on els somnis siguin la brúixola que marque el nostre destí.
De segur que passarà el temps i guardaré un
gran record d'aquesta experiència.
SUEÑA COMO UN NIÑO LERE :DDDD VUELA LA VIDA, ES UNA Y VUELA EH, EH :)

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada