dimecres, 22 de maig del 2013

EL CAZO DE LORENZO : La superación de un niño con dificultades para sobrellevar el día a día


    Un cuento metafórico para hablar de las diferencias a los más pequeños. 
 
    La dificultad de Lorenzo se halla metaforizada por un cazo --una olla, una cazuela -- que arrastra a todas partes y que le impide avanzar a la misma velocidad que los demás, que se le traba en cualquier parte y en la que a veces es más cómodo refugiarse. Al mismo tiempo nos presenta la función mediadora que en muchos casos los profesionales dedicados al mundo de la enseñanza y el aprendizaje, deben asumir, con cariño pero también con desapego.
 
     El cazo de Lorenzo, nos lleva al mundo que tienen que vivir los niños, y las personas en general, que padecen, tienen, afrontan, una discapacidad cognitiva.
 
 
 
 
 
     Despues de conocer y visualizar este cuento "El cazo de Lorenzo" en el video da mucho que pensar sobre los problemas y difultades que tiene una persona con qualquier discapacidad, por eso voy hacer una reflexion sobre la importancia de la integracion de estas personas en la sociedad :
Después de realizar hace dos años el Modulo Superior de Animación Sociocultural (TASOC), hice las prácticas en un Centro Ocupacional de Xativa llamado Aspromivise.
Puede tener la suerte de vivir esta experiencia durante un año y poder convivir con personas con diferentes discapacidades tanto físicas como cognitivas.
Puedo decir, que para mí ha sido una de las mayores experiencias satisfactorias que he vivido en mi vida, ya que aprendí mucho de ellos día a día, me enseño a apreciar y valorar cosas que anteriormente no le daba importancia y crecer como persona en muchos valores, también les ayude en todo lo que necesitaban y estaba en mi mano como realizándoles actividades para motivarles, valorándolos como personas, siendo su amiga...
También decir que al principio me daba bastante pánico realizar las practica allí, ya que no me vea capaz de saber reaccionar frente algunas situaciones que me pudiera encontrar o de saber tratar con alguna personas con discapacidad ya que había muchos que impactaban porque no podían mover ni una parte del cuerpo solo la cabeza, o otros que tenían paranoias ... pero después de pasar el primer día me di cuenta que no quería marchar de alli, era muy gratificante saber que estabas ayudando a personas que lo necesitaban tanto y que cada  gesto, cada palabra mía ... a ellos les proporcionaba felicidad, alegría ...
Además también puede observar y comprobar, ya que este centro su principal función era esta, que las personas con discapacidad no están integradas en la sociedad la cual cosa es un gran problema porque pienso que no es que los discapacitados no estén integrados en la sociedad sino que la sociedad no se preocupa por integrar a estos, por eso es tan importante la labor de estos centros ocupacionales , ya que les dan la oportunidad a estas personas a tener una salida al mundo laboral, a realizar actividades junto a la sociedad puesto que hacían excursiones, talleres, visitaban colegios infantiles, los llevábamos a natación.. es decir no escondían a los discapacitados ni los apartaban de la sociedad sino todo lo contrario, intentaban que estos llevaran una vida lo más normal posible sin ningún tipo de exclusión y sin darles a entender que no son capaces de realizar nada porque no es así, sino de hacerles sentir importantes y valiosos para el mundo.
Para finalizar decir, que en mi opinión las personas con discapacidad son tan capaces como cualquier otra, solo que la sociedad ha limitado sus posibilidades, en si la discapacidad no es una condición que haga malas a estas personas, simplemente son diferentes así como todos lo somos, las personas que creemos normales son quienes tienen una discapacidad psicológica, es decir nosotros mismos nos ponemos barreras y decimos que no podemos hacer una u otra cosa o actividad en cambio ellos han demostrado si poder hacer todo lo que se proponen. Este tipo de persona nos da una gran lección a quienes no tenemos ninguna discapacidad.
 
 


dimarts, 21 de maig del 2013

“ Una vella senyora escombra el teatre dels malsons”



_la gent torna a les cases s’acabat la funció_
“ Una vella senyora escombra el teatre dels malsons”

Existeixen connexions inexplicables, que sorgeixen perquè si, en determinades persones, diferents llocs, cançons... Comença com si es tractarà d’alguna cosa innata, que apareix per necessitat, perquè si, i va teixint un camí, un camí amb somriures, lluites compartides, mirades que transmiteixen un abraç, un abraç que et torna l’oxigen per a seguir recorrent el llarg camí. Encara que de vegada, per a poder créixer, entendre i aprendre és necessari un “dessarraigo”, és necessàri tirar de menys per a entendre el que signifiquen els vells somriures. 

Al teatre dels malsons és poden mal interpretar moltes situacions, però hem quede en l’essència , en l’herència dels vells somriures, aquells que m’han tornat sempre a l’equilibri. Hem quede amb la mirada amiga i sincera, aquella amb la que he guanyat llargues partides. Han sigut dolentes, amargues, amb sabor agre-dolç, per a oblidar, però també han sigut alegria, somnis, il·lusions, esperança. La definició exacta de paraules de vegades inalcançables per a molts. La solució als problemes, la paleta de colors encarregada d’esborrar el gris que pintava el dia a dia. També ha sigut esperança, llibertat. Una tornada a la dolça infància, al somriure innocent i il·lusionista d’un xiquet.

 El millor de tot és que ara mateix puc canviar el temps verbal i canviar el ha sigut per és. I n’estic segura que passarà el temps i el que avui escric no perd el significat, perquè no deixa de formar part de la vella paraula que no deixa de teixir futur i donar sentit als passos que donem cada dia, perquè no deixa de ser un som i serem. Un reconeixement sincer a la filosofia de vida que tinc el plaer de poder compartir encara que l’orquestra no deixe de tocar.
 A la fi, la gent torna a les cases.
 S’acabat la funció.

No hi ha una definició exacta que puga recollir tot el que significa la paraula amistat, considere que no tothom concebeix l’amistat de la mateixa forma.

avui m'abellia reflexionar sobre aquest sentiment.

divendres, 17 de maig del 2013

LA PSICOLOGIA POSITIVA Y LA FELICIDAD

Hoy voy hacer una reflexión acerca de la importancia de la  psicologia positiva y l felicidad en nuestras vidas, ya que el otro dia dimos este tema en la asignatura de necesidades espeificas y me parecio un tema de gran interes.



Pienso que el ser positivos nos enseña a cambiar nuestra actitud para poder encontrar el lado favorable en nuestra vida, y entender las situaciones realmente difíciles y conflictivas que a diario se nos presentan. Hay que estar atento a toda situación que altere nuestra vida y nos hacen decaer.

 Las personas tenemos en nuestro poder interpretar la realidad que nos rodea de una manera o de otra y según esta interpretación podemos ser felices o infelices.

 La psicología positiva desde mi punto de vista, nos enseña a usar esta capacidad que tenemos todas las personas de interpretar los mensajes de nuestro entorno de una forma positiva para ayudarnos a pensar en positivo y actuar también en positivo.

 Es decir tener en cuenta que toda dificultad o problema, nos va a generar: enseñanza, aprendizaje y una oportunidad en nuestra superación personal.

 Una dificultad  no hay que verla así, sino como una oportunidad para ser mejores, tomar la vida con más calma, disfrutar el hoy y el ahora, llenarse  de energía positiva, para aceptar esta situación con resignación y optimismo, pero nunca como una desgracia o un castigo es decir tener una buena capacidad de resiliencia.

 Para finalizar decir que sería muy favorable utilizar la psicología positiva en las aulas desde niños muy pequeños ya que permite cada alumno, conocer y sacar lo mejor de sí mismo promoviendo sus fortalezas personales para a partir de ellas proteger y compensar los puntos débiles de su personalidad

 

 

dimecres, 8 de maig del 2013

9 de maig vaga general a l'educació.


Després d'un gran cap de setmana per terres de Castella, concretament a Villarrobledo acompanyats de 61.000 persones hem tingut el luxe de gaudir d'un altre festival d'eixos que marquen història, si hem col·leccionat un ViñaRock més,i com be va sonar de la mà dels grans Txarango, Volveremos a soñar!!!

Deixant de banda això demà és un bon dia per a que eixes 61.000 persones surten als carrers per cridar en contra de l'absurda llei d'educació, la famosa LOMCE, una llei que l'únic que faria és tirar el temps enrrere mig segle o inclús més, que l'únic que pretén es dormir a la societat, no deixar-la desenvolupar un pensament crític que els permeta decidir el seu futur, necessiten persones ignorants per a poder seguir manipulant i movent a les titelles al seu gust.
una barbaritat de llei que intenta eliminar l'escola pública, i pretén establir preocupants diferències d'oportunitats entre els alumnes.
no busca formar persones integres si no peons amb una gran ignorància que els permeta dominar-los al seu gust.


doncs això a sortir als carrer i cridar amb els punys en l'aire per una educació PÚBLICA I DE QUALITAT!! 
- A LA BARRICADA ENS TORNAREM A TROBAR-

corre lliure pel poble la fera ferotge, i ens fa recuperar l'esperit!!
Som la flor que naix de la llavor que vareu semblar, 
som les vostres veus i no ens faran callar si... 
AGAFEM L'HERÈNCIA QUE EN VAREU DEIXAR!!
 que rode la roda pels carrers i les places.


diumenge, 21 d’abril del 2013

"La escuela pública es el eje del desarrollo democrático "

MIGUEL ÁNGEL SANTOS GUERRA



Miguel Ángel SANTOS GUERRA, leonés de nacimiento y malagueño de adopción, es Doctor en Ciencias de la Educación, catedrático de Didáctica y Organización Escolar en la Universidad de Málaga. Es también Diplomado en Psicología y en Cinematografía. Ha sido profesor en todos los niveles del sistema educativo: maestro de Primaria, profesor de Bachillerato y profesor de la Universidad Complutense y de otras universidades españolas y extranjeras. Fue Director de un centro educativo en Madrid, del Departamento de Didáctica y Organización Escolar y del Instituto de Ciencias de la Educación de la Universidad de Málaga. Es miembro del Consejo Social de la ciudad de Málaga y Consejero de la OCU. Ha escrito numerosos libros (más de 60 como åutor único o coodinador) y artículos sobre organización escolar, evaluación educativa y formación del profesorado. Es autor de más de 50 prólogos de libros. Ha recibido numerosos premios por sus escritos y por sus trabajos de investigación. Escribe, cada sábado, en el periódico La Opinión de Málaga. Es colaborador de numerosas revistas nacionales y extranjeras y dirige varias colecciones educativas. Es padrino de tres escuelas argentinas en las provincias de Santa Fe, Mendoza y Jujuy. Es también padrino del Colegio “Le Monde School de Santiago de Chile. Ha sido declarado Huésped de Honor de varias ciudades argentinas, mejicanas y chilenas.

    En mi opinion este autor refleja la importancia que tiene la escuela pública en la sociedad y tambien la gran importancia de a calidad de esta.

    En la ideología neoliberal que nos envuelve destaca el individualismo, la competitividad, la obsesión por la eficacia, el olvido de los desfavorecidos, el relativismo moral y la privatización e bienes y servicios. Está muy claro que, si todo se privatiza, sólo quien tenga dinero podrá tener educación, sanidad, seguridad, comunicación… Por eso comparto opinion con el autor Miguel Santo Guerra porque creo que la escuela pública es el eje del desarrollo democrático de una sociedad.

    La educación debería ser el camino del encuentro, de la solidaridad, de la igualdad, de la justicia… Cuando se habla de la libertad de las familias para elegir centro para sus hijos e hijas, en realidad se está hablando de libertad de los centros privados para elegir sus clientelas. La escuela pública no contribuye a profundizar la división, en cualquier caso la sufre y, si hace bien su tarea, la suaviza y la supera.

dissabte, 13 d’abril del 2013

NI OBLIT, NI PERDÓ!!

Dijous va fer vint anys de l'assassinat del jove independentista per un grup neonazi a Montanejos

Centenars de persones s'han manifestat aquest dissabte al vespre pels carrers de Burjassot per recordar Guillem Agulló, assassinat fa vint anys per un grup de neonazis. Amb el lema 'Guillem, vint anys no ens han fet oblidar-te. La lluita continua', els manifestants han recordat i homenatjat el jove, que va ser assassinat per la seva militància independentista i antifeixista.



És la ràbia, l'odi i la tristesa el que avui m'omple desprès de llegir les anteriors noticies, 20 anys ja d'aquell assassinat que pretenia sembrar la por entre tots aquells/es que pensen diferent, aquella gent que no deixa de lluitar per una societat més lliure i justa.
aquest foren els motius que portaren a Guillem a la seva mort, quatre inconscients van decidir furtar la vida a una persona digna d'admirar.
qualsevol persona capaç de lluitar pels seus ideals es digna de respectar.
el seu objectiu era aturar tot un moviment que començava a prendre forma, pensaven que la por ens faria donar un pas enrrere i no va ser així, en hem fet molt més forts, hem aprés a combatre les desigualtat, encara que desgraciadament amb la justícia ens queda encara un llarg camí, perquè la impunitat esta de moda.
una última frase a dir Ni Oblit, Ni Perdó: la lluita continua!! 

no estàs sol, no tingues por!!! 

dimarts, 9 d’abril del 2013

adeu a un dels grans: Jose Luís Sampedro

Una trista noticia, la mort d'una gran persona, un gran escriptor que els seus fusells eren de tinta i el seu escut les paraules.
 ha mort Jose Luís Sampedro

deixe un video on deixa ben clar la manipulació que pateix tant l'opinió pública com l'educació!!

que trist tindre que dir adeu a persones així, persones necessàries per a canviar l'absurda realitat.

dimarts, 26 de març del 2013

¿Te atreves a soñar?

Hola avui us deixe un video que el vaig trobar a internet i m'ha resultat molt interesant. Es un video que vos fara reflexionar .




dimarts, 19 de març del 2013

Falles al Taqui :)


El dijous 14 de Març,va se el gran dia faller. Pel matí els alumnes  ajudaren a montar la falla amb l´inconvenient del fort vent que  va obligar a reforçar totes les escenes.

Per la vesprada, i amb una abrumadora afluència de públic, es va realitzar el passacarrer panoràmic, berenar popular, mascletada multicolor amb globus, per a finalitzar amb la tradicional cremà.

Un dia per a recordar en la llarga història de les falles al Taqui, amb més de 30 anys de tradició artesanal i on han estudiat grans artistes fallers de la nostra ciutat.
 


Va ser tot un luxe poder tornar a gaudir de la màgia dels somriures innocents que ens han fet tocar els somnis de puntetes.

hem quede de l'experiència amb l'abraçada infinita i el temps aturat :)

dimarts, 5 de març del 2013

RESOLUCIÓN DE CONFLICTOS EN EL AULA

 
 

CONFLICTOS EN EL AULA

    Una de las principales preocupaciones de los educadores en las instituciones escolares ha sido, y aún continúan siéndolo, las cuestiones relacionadas con la indisciplina escolar. Por eso, el profesorado ha dedicado mucho esfuerzo y energía para velar por el cumplimiento de unas normas, por el mantenimiento del orden, por hacerse respetar, etc
 
    Realmente la escuela no es un lugar de encuentro donde se acoge, acepta y respeta al otro (al diferente), por el contrario, es un espacio delimitado por un muro en el que el alumno debe permanecer ocho horas diarias y en el que el profesor debe velar por el mantenimiento del orden y garantizar un modelo de enseñanza adecuado a los alumnos. Todo esto unido al abandono de los padres de sus obligaciones educativas con los hijos, la desmotivación de los alumnos y la excesiva burocratización de los centros escolares, están contribuyendo al deterioro de la convivencia en los centros, donde los insultos, las amenazas, las peleas, el rechazo, la marginación, etc. se están convirtiendo en algo habitual y común. Con este panorama de conflictividad, indisciplina y violencia escolar que se manifiestan cada vez más frecuentemente en los centros escolares españoles, sobretodo en los niveles de la Educación Secundaria Obligatoria, la vida escolar se vuelve incómoda para todos los miembros de la comunidad escolar y poco o nada adecuada para el buen desarrollo de los procesos de enseñanza-aprendizaje.
 
    Antes de comenzar a describir el estado actual de los conflictos en la educación escolar, se hace necesario delimitar que se entiende por conflicto escolar, entre los términos utilizados podemos encontrar: agresividad, violencia, conflictos, intimidación, bullying, vandalismo, conductas antisociales, conductas disruptivas, problemas de convivencia, etc. siendo común la tendencia  a utilizar indiscriminadamente conflicto y violencia como si de sinónimos se tratasen. Sin embargo, “no es legitimo asociar conflicto con violencia, porque mientras el conflicto responde a situaciones cotidianas de la vida social y escolar, en la que se dan enfrentamientos de intereses, discusión y necesidad de abordar el problema, la violencia es una de las maneras de enfrentarse a esa situación”
 
 
 
 
    Bueno para finalizar os dejo un trabajo sobre la resolución de conflictos en el aula que puede serviros para un futuro no tan lejano :)
 
 
 
 
 

dimarts, 26 de febrer del 2013

Una intervención temprana podría ayudar a los niños autistas con las habilidades del habla.

"Un estudio de seguimiento muestra mejoría a largo plazo en el lenguaje en niños con autismo después de un programa intensivo y específico de terapia conductual."




Objetivo

Este estudio examina los resultados cognitivos y del lenguaje de niños con un trastorno del espectro autista (TEA) después de un período de 5 años desde que recibieron intervenciones tempranas enfocadas en la atención conjunta y habilidades de juego.

Método

Cuarenta niños del estudio original (n = 58) tenían datos completos en el seguimiento, a la edad de 5 años.

Resultados

En total, el 80% de los niños había alcanzado un uso funcional de la lengua oral con el nivel basal de juego prediciendo el lenguaje hablado a los 5 años del seguimiento. De los niños que utilizaban el lenguaje hablado a la edad de 8 años, varios comportamientos básicos predijeron su posterior habilidad, incluyendo participar en el estudio a una edad más temprana, iniciando habilidades de atención conjunta, el nivel de juego, y la asignación al grupo de intervención de atención conjunta o de juego simbólico. Solo la línea basal de diversidad de juego predijo las puntuaciones cognitivas a la edad de 8 años.

Conclusiones

Este estudio es una de las únicas investigaciones de seguimiento a largo plazo de niños en edad preescolar que participaron en las intervenciones tempranas destinadas a responder dificultades básicas del desarrollo. Los hallazgos del estudio sugieren que centrarse en la atención conjunta y en las habilidades de juego en los modelos de tratamiento integral, es importante para obtener resultados a largo plazo en el lenguaje hablado.
Artículos relacionados:



dimarts, 19 de febrer del 2013

JORGE BUCAY : El buscador

     Avui a sigut un dia molt feliç per ami ja que hem tornat al centre de pràctiques per vorer els xiquets/es i per a la meua sorpresa tenia un regal per a mi. Es molt satisfactori tot el que el poden aportar aquestes petites personetes en el poc temps que he pogut gaudir d'ells. Aquest es el regal que ens han fet un llibre de dibuixos realizat per ells amb tot el entusiasme e il.lusió.





 
 
     Per finalitzar deixe un video de un conte que m'agrada molt del llibre "Cuentos para pensar" de Jorge Bucay:
 
 
 
BIOGRAFIA JORGE BUCAY
 
Jorge Bucay (n. Buenos Aires; 30 de octubre de 1949) es un psicodramatista, terapeuta gestáltico y escritor argentino. Nació en el barrio de Floresta, en la ciudad de Buenos Aires. Se graduó como profesor en 1973, en la Universidad de Buenos Aires, empezando su especialización en enfermedades mentales en el servicio de Interconsulta del Hospital Pirovano de Buenos Aires y en la Clínica Santa Mónica del partido bonaerense de Vicente López, completando su formación como terapeuta en Chile y en Estados Unidos
En su camino previo pasó por decenas de trabajos, desde que decidió ganarse su propio dinero a los 13 años. Ha sido vendedor ambulante de calcetines, de libros y de ropa deportiva, agente de seguros, taxista, payaso, almacenero, educador, actor, médico de guardia, animador de fiestas infantiles, psiquiatra, coordinador de grupos, columnista de radio, conductor de televisión y psicoterapeuta de parejas y adultos.

Se autodefine como "ayudador profesional" ya que, según él, mediante sus conferencias y sus libros procura ofrecer herramientas terapéuticas, para que cada quien sea capaz de sanarse a si mismo
«Yo también necesitaba definirme; para no ser discriminado, no era lo que eran los demás pero ¿qué era? Así que tuve que buscar una nueva manera de definirme. Y la encontré: ayudador profesional. Lo de ayudador por la ayuda, y lo de profesional porque estoy entrenado para el trabajo, y cobro por hacerlo». Jorge Bucay
Considera que la recuperación de los cuentos como forma de comunicación se inscribe en un movimiento de rescate de los valores tradicionales; y que la sociedad es culpable de los problemas del individuo sólo hasta que éste se vuelve adulto.
«Yo trabajo sobre la idea aduéñate de tu vida, lo que tienes es tu responsabilidad. Creo que el mundo no es un lugar para competir, sino para compartir, y una condición necesaria es mirarse a uno mismo». Jorge Bucay
 

diumenge, 17 de febrer del 2013

Un gran llibre que pot aportar molt a la societat.


Se trata de una obra maestra que pretende inspirar a padres, a maestros y a jóvenes para afrontar uno de los grandes retos del presente: la educación.
 Padres brillantes, maestros fascinantes es una obra de Augusto Cury, un libro que ha alcanzado el estatus de obra de referencia entre los educadores de Brasil y Portugal, además de ser su obra más vendida.
 La educación de nuestros sueños: cómo formar jóvenes felices e inteligentes.
 Este libro va a cambiar tu visión sobre cómo educar en la excelencia.


Padres brillantes, maestros fascinantes nos presenta las tremendas dificultades a las que nos enfrentamos quienes tenemos la bonita tarea de educar, y cómo hoy en día no basta con ser un buen padre o un buen maestro: hay que ser brillante, y fascinante.

De la mano de esta premisa, Augusto Cury nos presenta sus principios básicos para llegar a convertirnos en esos padres o maestros que dejan verdadera huella en sus hijos y alumnos. Esos que van mucho más allá de lo que se hace actualmente, utilizando principalmente las armas de la creatividad, la emoción y la afectividad. No es una lista larga ni técnica, pero son las llaves maestras que pueden llevar a abrir el corazón de cualquier niño o joven.
El libro concluye planteando unos pocos cambios más globales que se podrían aplicar a los sistemas educativos actuales para tratar de conseguir ese objetivo de educar personas, mucho más ambicioso y fructífero que llenar la cabeza de conocimientos. Y añade también algunos de los resultados sorprendentes y esperanzadores que se han originado en algunas de las escuelas donde se han puesto en marcha estas medidas.

A continuació deixe un resum del llibre. Deuria ser de lectura obligatòria per a la societat.

dijous, 14 de febrer del 2013

La Llegenda de San Jordi


    Com ja han finalitzat les pràctiques i hem començat el segon semestre, avui vos deixe un power point del conte "La Llegenda de San Jordi" que vam realizar en l'assignatura de llengua oral.
Aquest conte us pot servir per a realizar-lo en un futur a la vostra aula d'Infantil.

https://docs.google.com/presentation/d/1vkfX2HYm4nkIu_LOoOQUJqAMGn6od38xRz8LSjSLaf0/edit#slide=id.p21




    Per finalitzar deixe un video de una representació amb titelles d'aquest conte que van realizar a un col.legi.

dimarts, 12 de febrer del 2013

L'emoció compartida: VESPRADA DE DISFRESSES



Avui ha estat una vesprada genial, hem tingut la sort de tornar a gaudir d'una gran vesprada al col·legi Taquígraf Martí, hem tornar a compartir somriures i alegries amb eixies personetes que tanta màgia han aportat a les nostres vides durant el mes de pràctiques.

"Arlequins i clowns ploraners prenen els carrers vetllen la sontrapezistes, equilibristes, jocs de mans, malabars de foc. DORM"



Ens hem disfressat amb tots ells/es i hem sortit a donar una volta per Xàtiva, acompanyats d'una xaranga de música, ha sigut fantàstic el passacarrer acompanyats dels pares i de tot el col·legi, hem pres els carrers de Xàtiva i els hem omplert de màgia, de il·lusions i somriures. Una volta finalitzat hem tornat al pati del col·legi on hem berenat tots junts i hem finalitzat la festa amb balls i rialles.


vesprada màgica una vegada més hem tocat els somnis de puntetes, mil gràcies al destí per haver-nos donat l'oportunitat de conèixer un centre com el Taquígraf Martí ens veiem aviat perquè ara més que impossible viure sense les rialles màgiques i els somriures als que ens havíem acostumat.









diumenge, 10 de febrer del 2013

Fi de Pràctiques !!

     Aquest divendres va ser l'ultim dia de pràctiques al Taquigrafo Marti, va ser un dia molt especial ja que vaig realizar jo una activitats per als xiquets/es, on els vaig contar el conte del pallaso R, després cada alumne va pensar amb una paraula que portar la R, la van escriure en un full en blanc i ho van dibuixar, seguidament vaig juntar tots el dibuixos i vaig realizar un llibre didàctic per a que els alumnes puguen  vorelo sempre que vuiguen y aprendre les paraules. Per finalitzar la activitat amb pintura de dits van repasar la lletra R i la van pintar.
Us deixe unes fotos que son el resultat de l'activitat, que va ser tot un exit. Em vaig sentir molt satisfeta al vorer als xiquets entusiasmats i motivats realizant l'activitat.






 

 

 

 



    Demà sera molt trist despertar a les 7 del mati i saber que no sentire el bon dia de tots els xiquets/es ni compartirem somriures junts, pero el dimarts encara que ja hem acabat les pràctiques anirem a realizar la cabalgata de Carnestoltes amb ells  disfressades.
Bueno espere que demà paseu un bon dia tots/es i a començar amb força amb la rutina =)

dijous, 7 de febrer del 2013

DIBUIXANT SOMRIURES AMB UNA CLAU DE SOL PER BANDERA :)))

Avui ha sigut un gran dia i es que cada dia que he passat ha sigut igual o millor que l'anterior. Aquesta vesprada ha sigut tot un luxe haver pogut tindre la sort de presentar als xiquets/es les families d'instruments musical.


vesprada màgica m'ha encantat veure com es quedaven bocabadats al veure els diferents tipus d'instruments i el seu funcionament, el millor moment ha estat quan els he deixat que provaren,investigaren i experimentaren en cada instrument, els somriures han inundat la classe, m'he emocionat de veure'ls tan emocionats i feliços gaudint de la màgia de la música.




He pogut reviure l'infància de vegades oblidada i m'han contagiat la seua màgia.
I es que si juntes música i il·lusions el resultat es tocar els somnis de puntetes.



"Que tot m’ho he endut del caminar, illes perdudes països inversemblants he despedit boscos follets i fades s’han apagat mil i una nits darrera l’aigua clara. "



dimecres, 6 de febrer del 2013

IL·LUSIONS DINS LES MALETES :)



Hem entrat ja en el compte enrrere per a que finalitze la nostra estança de pràctiques i desitjaria que poguera tornar a començar. no vull deixar de gaudir de la màgia i la innocència dels somriures dels xiquets/es, durant aquest temps amb ells he aprés moltíssim, no esperava gaudir tant aquest període.

avui ha sigut un dia important per a la classe de 3 anys ja que ens han instal·lat una pissarra digital, i ha sigut molt graciós observar amb quin entusiasme l'han rebut. l'anomenen pissarra màgica :)

Una de les coses més agradables ha sigut observar com gràcies a la música son capaços d'assolir els nous conceptes i mitjançant aquesta recorden molt millor tot allò treballat amb anterioritat.




Actualment, la música es considera un element fonamental en la primera etapa del sistema educatiu i  te el gran don de ser el llenguatge més universal.

En l'etapa d'alfabetització de l'alumnat, la música estimula l'aprenentatge, utilitzant-la com a suport en determinats aspectes. Per exemple, a través de les cançons infantils, en les que les síl·labes son rimades i repetitives, acompanyades de gestos que es realitzen al cantar,l'alumnat pot millorar la seua  forma de parlar i d'entendre el significat de cada paraula. El procés d'alfabetització es realitza  d'una forma més ràpida amb l'ajuda de la música.






M'encanta començar aixi els dies, es tot un luxe!!


Preparatius Carnestoltes !!!

      Ja s'acosta Carnestoltes i aquesta semana començen els preparatius. Aquest any els alumnes del Taquígrafo Marti, es poden disfressar del que vuiguen, ja que, un any es realitzen ells la seva propia disfresa ,tots la mateixa, i l'any seguent el disfraç es lliure.  Les mestres d'Infantil i nosaltres, ens realitzem la nostra disfresa la qual estem decidint quina va a ser. 

     Aquest dia exirem tots junts de l'escola disfressats i recorrent els carrers del voltant amb una xaranga,cantant i ballant la canço de Carnestoltes, al finalitzar al pati de l'escola hi haura xocolate.

     Els xiquets/es estan molt contents e ilusionats esperant que arribe el dia de Carnestoles i avui a l'aula cadascun estava contan-tme el disfràs que portara eixe dia. Es tot un luxe poder compartir tots aquestos dies amb ells i anar tots els dies a casa amb el seu somriure en la ment.

CANÇO CARNESTOLTES








dilluns, 4 de febrer del 2013

La lletra S // Educació a Finlandia

     Durant les 3 semanes que estic realizant el periode de pràctiques, m'he trobat molt agust, ilusionada, contenta i motiva per el meu treball a l'escola com a docent. Estic aprenent moltes coses i millorant la meua formació, ja que la meua tutora de practiques m'ajudat molt explicant-me la metodologia que utilitza, les estrategies per ensenyar als alumnes,.... la qual cosa m'ha servit molt per a col.laborar i ajudar als xiquets/es a que aprengen el millor possible.

     Avui  ha sigut un dia molt complet i actiu ja que els alumnes han aprés una nova lletra, la S. S'han ensenyat a discriminar el so de la "S" i a visualizar com s'escriu, també hem escrit algunes paraules que contenen aquesta lletra i han fet un dibuix. M'ha resultat curiós, que no els ha sigut dificil d'aprendre amb comparança de la "M" i la "P" les quals els costa mes identificarles i encara tenen algunes dificultats.


      Aquest periode de pràctiques em resulta molt curt, ja que els e agafat molta estima als xiquets/es i al centre i sols queda ja una semana de pràctiques, la qual cosa hem deprimeix un poc, pero durant aquestos dies que hem queden d'experiencies, els aprofitare als màxim i disfrutare tot el que puga.

Per finalirzar us deixe un video de l'educació a Finlandia que van fer ahir al programa "Salvados" que esta molt interesant:

dissabte, 2 de febrer del 2013

TOCANT ELS SOMNIS DE PUNTETES :)


Pensava que no era possible reviure la màgia dels somriures dels que tots hem gaudit quan hem sigut xiquetes/s.

I m’he trobat amb una sorpresa molt agradable durant les tres setmanes que portem de pràctiques, he pogut viure en primera persona somriures amb la mateixa màgia, intensitat, tendresa, innocència que quan era petita, he recuperat la màgia.

M’he n'he pogut adonar de les injustícies de la vida, he observat com aquestes desapareixen amb un simple somriure, he participat en el llarg viatge de persones que espere que lluiten per un món més just. I açò m’ha aportat esperança ; una altra realitat és possible si treballem per l’educació, és possible regalar esperança, aprendre a dibuixar somriures que marquen un camí on els somnis siguin la brúixola que marque el nostre destí.


De segur que passarà el temps i guardaré un gran record d'aquesta experiència.


SUEÑA COMO UN NIÑO LERE :DDDD VUELA LA VIDA, ES UNA Y VUELA EH, EH :)